Visc-a Polònia

Avui m'he llevat indignada. Fa dies, setmanes, mesos i ja podríem dir també anys, que engegues el televisor i només es parla de polítics corruptes, banquers que s'omplen les butxaques, bancs d'aliments que cada dia acumulen cues més llargues, famílies senceres que són desnonades de casa seva, joves (i no tan joves) que emigren del seu país per construir un futur una mica digne, de pujades d'impostos, d'empreses que acomiaden els treballadors acollint-se a polítiques dignes del segle XVIII i en definitiva de promeses i mentides. I ja n'estic farta!

Com us deia, avui m'he llevat indignada, molt indignada. Viure fora de casa et fa veure el teu país des de la distància, i us ben prometo que des de la distància encara es veu tot més negre. Des de l'altra banda del continent encara es veu més clar que el moment és ara, que és o ARA o MAI. Que cal seguir sortint al carrer, alçant la veu, cridant si cal, i el més important, que el crit sigui unitari, som molts i no ens poden fer callar per sempre.

Vivint a Polònia he conegut espanyols (si, dels de la Ñ, el toro i la Roja) i també a polonesos que admiren la "España" de la sangria, la paella i els barrets mexicans i dia rera dia he hagut de fer ús de les marques Barcelona i Barça per explicar la realitat del meu país."Catalonia is not Spain" et diuen alguns, i seguidament s'omplen la boca parlant de la "fiesta" de Lloret de Mar. Intentar explicar que aquest país de pandereta no és el meu, acostuma a ser complicat, tot i que al cap i a la fi, sóc una polaca a Polònia no?

L'origen de perquè als catalans ens maldiuen polacos té diferents teories.

La teoria més coneguda a nivell popular rau en el fet d'utilitzar una llengua diferent, que consideren summament difícil d'entendre (no els aconsello doncs, aprendre l'autèntic polonès).

Però la història també aposta per diferents teories. Per una banda es diu que es deu al paral·lelisme entre dos fets històrics: la ocupació de Catalunya per les tropes franquistes al 39 i la invasió de Polònia pels nazis també al 39.

Per altra banda també s'ha volgut vincular al fet que Catalunya sigui una nació hipotèticament semblant a Polònia, que mai va esdevenir un Estat fins a mitjans segle XX i sempre va quedar repartida arran de les ambicions territorials d'Alemanya i Rússia i Catalunya estaria repartida entre Espanya i França.

Una tercera teoria afirma que aquest malnom ve com a conseqüència de la participació, durant la Guerra de Successió, d'un batalló polonès de mercenaris al bàndol austriacista (amb catalans, britànics i holandesos) i d'aquí que polaco fos l'insult contrari al botifler dels filipistes, que militaven al bàndol contrari.

Sigui com sigui els catalans hem sabut girar la truita i estar orgullosos de ser anomenats, despectivament, polacos. Els programes Polònia i Cracòvia de TV3 en són un bon exemple.

I un darrer exemple, que és el cap i a la fi és el què m'ha dut a escriure aquest post, és la darrera campanya que ha dut a terme l'empresa catalana Moritz. Durant l'Eurocopa d'enguany l'empresa cervesera va fer una crida a tots els polacos perquè animessin a la selecció de Polònia durant el mundial, col·locant a la seva seu una pantalla gegant durant tots els partits. La seu de Moritz a Barcelona es va omplir de gent amb estelades i banderes catalanes. La campanya he estat criticada per molts mitjans a nivell nacional, una publicitat gratuïta que de ben segur els ha afavorit.

Aprofito també aquesta plataforma per donar mil gràcies a Moritz perquè ens ha fet arribar a Polònia les samarretes que es van repartir durant els partits.

I amb tot això vull dir que si el poble català és capaç de riure d'ell mateix i fer tal com diuen des de les espanyes "a palabras necias oidos sordos", és que som capaços de construir quelcom millor que el que tenim ara!