Mentir sense saber-ho!

Des de fa unes setmanes, el meu polonès, comença a gaudir de cert sentit. Amb això vull dir que després de 2 mesos de pronunciar sons estranys i construir frases per repetició, començo a ser capaç de unir un subjecte, un verb i un predicat i que tot plegat tingui cert sentit, o si més no, em faig entendre.

Arribat aquest punt m'he adonat que la meva professora de polonès creu que tinc un gos, que els meus veïns es diuen Kasia i Gregorz, que la meva germana és una experta en fer gorros de ganxet i que de petita vaig ser la campiona d'Espanya de natació! I aquests només en són uns quants exemples!

El quid de la qüestió recau en que durant setmanes he estat construint frases amb les poques paraules que sabia (o que creia saber ) i per exemple, el dia que duia un gorro de llana que em va regalar la meva germana, li vaig dir que l'havia fet la meva germana i acte seguit em va ensenyar les paraules llana, ganxet,...i la cosa se'm va escapar de les mans.

Un altre dia li vaig dir que nedava a la piscina, i que l'aigua estava molt bona (o això és el què li volia dir) i resulta que li vaig dir que jo era molt bona nedant, i suposo que la cosa va anar a parar a que jo era la millor nedadora del país! (suposo que perquè quan ella em demana quelcom i estic cansada, acostumo a dir: "tak, tak (si, si) quan en realitat no sé ni que pregunta!)

Ah! i també ser com es diu pinso, veterinari, cadena de gos,... i tot perquè un dia li vaig dir que al vespre anava a passejar el gos dels veïns, el què va acabar transformant-se amb què tinc un gos.

La Kasia i el Gregorz són els meus veïns. O això és el que creu la meva professora, ja que un dia vaig posar d'exemple aquests noms, no sabia que m'estava demanant que li digués la veritat!

I com aquests casos mil més:

- "El meu color preferit és el verd" (tot i que en realitat és el blau, però no recordava com es deia)

- "El meu aniversari és al maig " ( en realitat és al juliol, tot i que maig (maj) és l'únic mes que sóc capaç de recordar).

- "La meva mare sempre porta faldilles" (la paraula pantalons és una paraula composta!)

- "M'agrada la literatura francesa" ( és l'exemple del llibre del dia que vam estudiar el verb agradar)

- "Sempre vaig en bici" (anar a peu és, lingüísticament parlant, més difícil que anar en bici, així que he decidit que vaig al cine amb bici, a comprar en bici,...fins i tot l'altre dia vaig anar a un parc, que està a 1 hora de la ciutat on visc, en bici!!)

- i itd...(i tak dalei = etcètera)


Per tant, ara que començo a ser capaç d'entendre certes frases amb polonès, m'ha sorgit un problema nou: he de recordar les meves pròpies mentides!

-