Wesolych Mikolajek! (Feliç Sant Nicolau!)

Avui és un dia molt important pels nens polonesos i segons m'han dit, per bona part dels nens europeus. Avui és Sant Nicolau o com ells en diuen, Mikolaja.

Sant Nicolau és el nostre Pare Nadal, que segons sembla va morir el 6 de desembre de l'any 345. Per aquest motiu, avui, els nens polonesos reben regals d'un home amb barba blanca i vestit vermell! 
La llegenda diu que un home, que havia caigut en la pobresa, va vendre les seves 3 filles a un prostíbul. Quan el bisbe Nicolau ho va saber, va llençar 3 bosses de diners per la xemeneia de casa seva. Des de llavors, tot el poble va començar a posar sabates i mitjons vora la llar de foc.

A Polònia, durant aquest dia es tradicional menjar piernik (galetes de gingebre) i ciastka miodowe (una mena de pastissets de mel). Diu la tradició que cal menjar-ne durant aquest dia per tenir bona sort durant l'any vinent. La Ewa, una de les meves alumnes, me n'ha regalat una caixeta!

Els polonesos tenen tradicions, segons el meu parer, força peculiars. Per exemple el passat 30 de novembre va ser Sant Andrzej (Andreu) i durant aquest dia és tradició que les poloneses es reuneixin per tal d'esbrinar el seu futur amorós a través de prediccions i tradicions d'allò més paganes (curiós en un país tan catòlic). Una de les tradicions que m'ha cridat més l'atenció és el ritual de l'espelma. El "joc" en qüestió consisteix en agafar una espelma, fondre-la, i tirar la cera a través del forat d'una clau. De la cera que en cau intenten trobar similituds amb formes reals i a partir d'aquí fan auguris amorosos per l'any vinent. Ah! i el més important! si no t'agrada el què surt, tens una segona oportunitat: aquella nit pots tenir un somni que prevaldrà per sobre del què hagin dit les espelmes! A part, també projecten una mena de ombres xines a la paret a través de la llum de les espelmes, tot i que això últim no he acabat d'entendre-ho!

I a banda d'això, dir-vos que l'esperit nadalenc de compres compulsives, fred, neu, i llumetes per tot arreu, ja ha arribat a Lódz! Ja hem arribat a -12 i les prediccions no són massa bones, però tranquils, que aquesta nit fonc una espelma i ho arreglo en un moment!

Com ho trobava a faltar!

En l'últim post prometia informar el primer dia que caigués una bona nevada, i hauré de pagar penyora doncs dos dies després de prometre-ho es va posar a nevar! La veritat és que vam pensar  "si a 25 d'octubre estem així que farem en ple gener?", però a hores d'ara el temps ens està respectant (creuem els dits!) i la pluja en 2 dies va fondre tota la neu així que, com diuen per aquí nie ma problemu!

Però avui no és pas d'això del què us volia parlar! Avui, després de 7 mesos (si, 7 ja!) he tornat a entrar a un estudi de gravació, i la veritat és que fins ara no m'havia adonat com ho arribo a trobar a faltar!

El fet és que amb una amiga estem intentant engegar un projecte "infantil i multicultural" virtual (que un altre dia, quan estigui més rodat mereixerà un post propi!) i necessitàvem un estudi de gravació, i si, l'hem trobat!

Trobar qualsevol cosa en aquest país ja és tota una aventura, però res és impossible si hi poses ganes! El fet és que un simpàtic músic polonès ens ha acollit a les golfes de casa seva on té muntat una mena d'estudi de gravació, on a banda de gravar pots prendre't  un te mentre el seu gat et mira de reüll i juga amb els teus mitjons.

Ha estat un matí divertit i profitós, però també un xic melancòlic, almenys per mi, que m'ha fet pensar en les hores "perdudes" entre cables, micròfons i taules de so. I és que a Polònia les màquines també es "pengen" i no hi ha "Tonis" que ho arreglin! (alguns ja m'enteneu!)

Per cert, la meva companya d'aventures és la Roser, una lectora amateur que se n'ha sortit molt bé!

Vull recordar que les meves classes de Hiszpanskii van "viento en popa a toda vela" que diuen per les espanyes! Ah! i bones perspectives de futur: vaig anar a fer una classe de prova en una acadèmia i sembla que la cosa pinta bé! 

Per cert, el pròxim post serà sobre el vot per correu, estic a l'espera de confirmar que des de Polònia tampoc es podrà votar, el termini és el 18 de novembre, queden 5 dies i encara no han arribat les paperetes a cap català, per sort jo i el Lluc us vindrem a fer una visita!

Hiszpański język

Podria oferir-vos mil excuses vàries per justificar la meva absència en aquest bloc durant gairebé 4 mesos, però el cert és que no us en puc oferir cap que sigui massa convincent, el fet és que ja hi torno a ser, i suposo que això és el que compta!

Anem a pams. Durant aquests 4 mesos, amics i familiars han passat pel nostre "alberg", amb ells hem rigut, hem viatjat, hem compartit experiències, els hem intentat ensenyar la nostra nova vida i ara, que la casa torna a ser buida, hem tornat amb més energia que mai per intentar, de totes totes, construir  una nova vida. I sembla, com diu la cançó "que a vegades ens en sortim".

El fet és que senyors i senyores la Marina ja és, oficialment, professora de Hiszpański język (espaÑol)! I el cert és que, ni que pogueu dubtar-ne, me'n surto prou bé! Que si los números y los colores, que si el subjuntivo y los verbos reflexivos, que si "cuentame algo sobre los toros",... Ja me n'he trobat de tots colors, però el cert és que, a banda d'incrementar un xic la meva pèssima economia, hi disfruto! A banda, tinc mil projectes més al cap, alguns ja més madurats que d'altres, però el fet és no parar. Prometo anar-los desgranant mica a mica!

Fa uns dies em van comentar que s'editava una revista en espanyol a Polònia i aquest matí he decidit anar a buscar-la per poder oferir articles d'actualitat als meus alumnes. La meva sorpresa ha estat aquesta

Espanya s'enfonsa i la revista dedica 10 pàgines a, segons titula, "la periodista que se convirtió en princesa"! Però bé hauré d'amortitzar els 10 zl que m'ha costa no?

En fi, que ara que ja he fet "la vuelta al cole", us tindré informats de les nostres peripècies!

Per cert, possiblement el proper post us l'escriuré mentre miro com la ciutat es torna blanca, segons la previsió dimarts vinent podria nevar! Si, "que viene el lobo, que viene el lobo...", hem pensat durant mesos i resulta que el llop ja és aquí!

Visc-a Polònia

Avui m'he llevat indignada. Fa dies, setmanes, mesos i ja podríem dir també anys, que engegues el televisor i només es parla de polítics corruptes, banquers que s'omplen les butxaques, bancs d'aliments que cada dia acumulen cues més llargues, famílies senceres que són desnonades de casa seva, joves (i no tan joves) que emigren del seu país per construir un futur una mica digne, de pujades d'impostos, d'empreses que acomiaden els treballadors acollint-se a polítiques dignes del segle XVIII i en definitiva de promeses i mentides. I ja n'estic farta!

Com us deia, avui m'he llevat indignada, molt indignada. Viure fora de casa et fa veure el teu país des de la distància, i us ben prometo que des de la distància encara es veu tot més negre. Des de l'altra banda del continent encara es veu més clar que el moment és ara, que és o ARA o MAI. Que cal seguir sortint al carrer, alçant la veu, cridant si cal, i el més important, que el crit sigui unitari, som molts i no ens poden fer callar per sempre.

Vivint a Polònia he conegut espanyols (si, dels de la Ñ, el toro i la Roja) i també a polonesos que admiren la "España" de la sangria, la paella i els barrets mexicans i dia rera dia he hagut de fer ús de les marques Barcelona i Barça per explicar la realitat del meu país."Catalonia is not Spain" et diuen alguns, i seguidament s'omplen la boca parlant de la "fiesta" de Lloret de Mar. Intentar explicar que aquest país de pandereta no és el meu, acostuma a ser complicat, tot i que al cap i a la fi, sóc una polaca a Polònia no?

L'origen de perquè als catalans ens maldiuen polacos té diferents teories.

La teoria més coneguda a nivell popular rau en el fet d'utilitzar una llengua diferent, que consideren summament difícil d'entendre (no els aconsello doncs, aprendre l'autèntic polonès).

Però la història també aposta per diferents teories. Per una banda es diu que es deu al paral·lelisme entre dos fets històrics: la ocupació de Catalunya per les tropes franquistes al 39 i la invasió de Polònia pels nazis també al 39.

Per altra banda també s'ha volgut vincular al fet que Catalunya sigui una nació hipotèticament semblant a Polònia, que mai va esdevenir un Estat fins a mitjans segle XX i sempre va quedar repartida arran de les ambicions territorials d'Alemanya i Rússia i Catalunya estaria repartida entre Espanya i França.

Una tercera teoria afirma que aquest malnom ve com a conseqüència de la participació, durant la Guerra de Successió, d'un batalló polonès de mercenaris al bàndol austriacista (amb catalans, britànics i holandesos) i d'aquí que polaco fos l'insult contrari al botifler dels filipistes, que militaven al bàndol contrari.

Sigui com sigui els catalans hem sabut girar la truita i estar orgullosos de ser anomenats, despectivament, polacos. Els programes Polònia i Cracòvia de TV3 en són un bon exemple.

I un darrer exemple, que és el cap i a la fi és el què m'ha dut a escriure aquest post, és la darrera campanya que ha dut a terme l'empresa catalana Moritz. Durant l'Eurocopa d'enguany l'empresa cervesera va fer una crida a tots els polacos perquè animessin a la selecció de Polònia durant el mundial, col·locant a la seva seu una pantalla gegant durant tots els partits. La seu de Moritz a Barcelona es va omplir de gent amb estelades i banderes catalanes. La campanya he estat criticada per molts mitjans a nivell nacional, una publicitat gratuïta que de ben segur els ha afavorit.

Aprofito també aquesta plataforma per donar mil gràcies a Moritz perquè ens ha fet arribar a Polònia les samarretes que es van repartir durant els partits.

I amb tot això vull dir que si el poble català és capaç de riure d'ell mateix i fer tal com diuen des de les espanyes "a palabras necias oidos sordos", és que som capaços de construir quelcom millor que el que tenim ara!

Mentir sense saber-ho!

Des de fa unes setmanes, el meu polonès, comença a gaudir de cert sentit. Amb això vull dir que després de 2 mesos de pronunciar sons estranys i construir frases per repetició, començo a ser capaç de unir un subjecte, un verb i un predicat i que tot plegat tingui cert sentit, o si més no, em faig entendre.

Arribat aquest punt m'he adonat que la meva professora de polonès creu que tinc un gos, que els meus veïns es diuen Kasia i Gregorz, que la meva germana és una experta en fer gorros de ganxet i que de petita vaig ser la campiona d'Espanya de natació! I aquests només en són uns quants exemples!

El quid de la qüestió recau en que durant setmanes he estat construint frases amb les poques paraules que sabia (o que creia saber ) i per exemple, el dia que duia un gorro de llana que em va regalar la meva germana, li vaig dir que l'havia fet la meva germana i acte seguit em va ensenyar les paraules llana, ganxet,...i la cosa se'm va escapar de les mans.

Un altre dia li vaig dir que nedava a la piscina, i que l'aigua estava molt bona (o això és el què li volia dir) i resulta que li vaig dir que jo era molt bona nedant, i suposo que la cosa va anar a parar a que jo era la millor nedadora del país! (suposo que perquè quan ella em demana quelcom i estic cansada, acostumo a dir: "tak, tak (si, si) quan en realitat no sé ni que pregunta!)

Ah! i també ser com es diu pinso, veterinari, cadena de gos,... i tot perquè un dia li vaig dir que al vespre anava a passejar el gos dels veïns, el què va acabar transformant-se amb què tinc un gos.

La Kasia i el Gregorz són els meus veïns. O això és el que creu la meva professora, ja que un dia vaig posar d'exemple aquests noms, no sabia que m'estava demanant que li digués la veritat!

I com aquests casos mil més:

- "El meu color preferit és el verd" (tot i que en realitat és el blau, però no recordava com es deia)

- "El meu aniversari és al maig " ( en realitat és al juliol, tot i que maig (maj) és l'únic mes que sóc capaç de recordar).

- "La meva mare sempre porta faldilles" (la paraula pantalons és una paraula composta!)

- "M'agrada la literatura francesa" ( és l'exemple del llibre del dia que vam estudiar el verb agradar)

- "Sempre vaig en bici" (anar a peu és, lingüísticament parlant, més difícil que anar en bici, així que he decidit que vaig al cine amb bici, a comprar en bici,...fins i tot l'altre dia vaig anar a un parc, que està a 1 hora de la ciutat on visc, en bici!!)

- i itd...(i tak dalei = etcètera)


Per tant, ara que començo a ser capaç d'entendre certes frases amb polonès, m'ha sorgit un problema nou: he de recordar les meves pròpies mentides!

-

Multes negociables!

En època de crisi, poder estalviar-se algun euro (o en el nostre cas algun zloty) sempre és d'agrair. Ahir ens en vam estalviar 50!

La història que us explicaré ara no és pròpia, però crec que és digne d'un post. La cosa va començar fa unes setmanes quan ens va arribar una multa de la policia. La infracció, circular amb el cotxe per un carrer peatonal; el cost, a negociar. A Polònia pagues les multes en funció de les teves habilitats en "encisar" a la policia. 

Ahir a mitja tarda, el Lluc es va dirigir a la comissaria de Lodz. Segons sembla, un policia amb cara de pocs amics el va conduir per llargs passadissos d'una comissaria digna d'una pel·lícula de terror. Un cop allí va començar la negociació. L'infractor en qüestió, amb la multa en mà, va poder fer entendre als agents "del orden y la ley" que li havien posat una multa. La policia va informar que eren 100 zlotys i que en cas de no pagar-los sempre hi havia un pla B, iniciar un tràmit judicial contra el govern polonès. La veritat és que 100 zlotys tampoc és una quantia exagerada (uns 25 euros) però el Lluc, amb ganes de integrar-se en la cultura del país va decidir fer ús dels seus encants personals per rebaixar la quantitat.

Ser estranger a Polònia i a sobre que en la teva documentació hi posi Barcelona, sempre és un punt a favor." Oh! Barcelona, sangría, paella, beautiful!!" Això és tot el què en saben, però sempre és un bon inici per començar una conversa cordial.

Mitja comissaria va deixar de treballar per poder explicar totes les seves aventures i experiències a la ciutat comtal. La cosa començava a rutllar.

En aquest punt, calia encarar el tema cap al nostre territori. "Sóc nou a la ciutat", "jo no sabia...", "anava perdut", "Polònia és un país magnífic", "no tinc gaires diners..."... i unes quantes mentides piadoses més van servir perquè els agents comencessin a parlar entre ells en polonès. Què devien dir? Anava cap a bon camí? Ens rebaixarien la multa?

Finalment, els agents van informar que havien decidit fer-nos pagar només la meitat de la multa, 50 zlotys! Fantàstic, havia funcionat!

El Lluc, tot feliç, va obrir la cartera per pagar la multa però la seva cara va canviar quan va veure que només tenia bitllets de 100!!

Va treure el bitllet, va mirar als policies i va preguntar: "do you have change??"

Encara potes enlaire!

Polònia en els darrers dies s'ha convertit, cosa poc habitual, en el focus d'atenció mediàtica de tot Europa. I és que aquest divendres comença la Eurocopa de futbol, i milers d'aficionats de tot el continent es desplacen a aquest país  (i també a Ucraïna) per estar al costat dels seus "colors".
L'ambient pels carrers ja fa olor a futbol, els polonesos ja llueixen des de fa dies samarretes roges i blanques i els mitjans polonesos no parlen de res més. L'arribada de l'Eurocopa a aquest "nou" país europeu ha estat, sens dubte, una injecció de moral, i encara més de diners.

Europa, ara fa 4 anys, va decidir invertir més de 22.000 milions d'euros per tal que es construïssin nous estadis i es milloressin les infraestructures al país. Ara, a 2 dies de l'inici de la competició, tot segueix potes enlaire.
És curiós veure en els mitjans, la imatge d'imponents estadis amb la pintura encara humida a les parets. Sembla que Polònia es modernitza, deuen pensar alguns. El cert és que, si ampliéssim la imatge, veuríem carreteres en obres, hotels en construcció i estacions de tren encara sense rails.

Polònia no ha complert, i pel que diuen, Ucraïna encara menys.
L'autopista que uneix la frontera alemana amb Varsòvia, no esta acabada. L'eix nord-sud, que va de la costa polonesa fins a la República Checa, tampoc. I la línia ferroviària que uneix Gdansk (al nord), amb Varsòvia, segueix trigant 5 hores, quan es va prometre que se'n trigarien 2 i mitja.
Però tot i això, els polonesos tenen ganes de futbol. Aquest matí el carrer principal de Łódź ja lluïa banderins de tots colors i simpàtics homes-pilota repartien propaganda entre els vianants. I això que l'Eurocopa, a aquí, ni la veuran passar!
En canvi, nosaltres si que la viurem de prop. Demà al matí marxem 4 dies a Gdansk (a la costa bàltica). Feia dies que ens corria pel cap anar a descobrir aquesta zona i finalment ens hem decantat per aquest pont, justament els dies que la "Roja" passeja per aquestes mateixes terres. Si, ja te tela "l'asuntu"...
 En fi, en propers posts ja us informaré si d'aquesta, n'hem sortit vius!

Amb mil ulls oberts

" A Europa, durant el 2011 van morir, de mitjana, 78 persones per cada milió d'habitants en accidents de trànsit. A Polònia en van morir 143". I no m'estranya!

Circular per Polònia és una autèntica bogeria. Carrils bicis, voreres aixecades, semàfors intermitents, vies de tramvia, vehicles policials a tot drap i conductors suïcides. Circular per Polònia és enfrontar-te als perills d'una jungla d'asfalt. Tot i que si ho comparéssim amb països com Egipte, podríem dir que és un país molt segur sobre rodes.

Les infraestructures a Polònia no les descriuria precisament com a magnífiques, més aviat com a incoherents i perilloses.

Sabíeu que en una autopista per canviar de sentit has de fer un gir de 90 graus travessant la mitjana? Personalment, cada cop que ho veig, tanco els ulls i m'agafo fort!

Sabíeu que en una carretera d'un sol carril per sentit quan un vehicle vol avançar, els altres dos cotxes s'aparten cap al voral, convertint la carretera, per un moment, en una via de 3 carrils? I svoint t'hi trobes sense ser-ne conscient!

Sabíeu que els vianants poden creuar les autopistes a peu? Si si, al mig de les autopistes et trobes semàfors amb polsador que et fan aturar de cop quan estas circulant a 130km/hora!

Sabíeu que els peatges són, proporcionalment, més cars que a Catalunya? Els hauré d'explicar la iniciativa del "novullpagar"!

Sabíeu que els vianants poden ser multats per creuar un semàfor en vermell? Fa gràcia veure una grup de persones a les 12 de la nit en un carrer totalment intransitat, esperant que el llumet es posi en verd.

Sabíeu que si fas alguna infracció conduint una bicicleta et poden retirar el carnet de conduir? A mi ja m'han parat 2 vegades, però sempre responc amb un "nie mowic po polsku" (no parlo polonès) i de moment sempre m'han deixat marxar!

Sabíeu que la retirada del carnet per conduir sota els efectes del alcohol és de 2 anys? Xifra curiosa en un país on l'índex d'alcoholèmia deu sobrepassar, i amb escreix, la mitjana Europea.

Tot i això, després d'uns quants dies de circular en bicicleta (pels que no ho sabeu, me n'he comprat una!), m'he començat a acostumar a circular entre dos tramvies, a no espantar-me cada cop que un conductor derrapa al girar cap un carrer o a que un cotxe m'avanci per la dreta enfilant-se a la vorera.

 Suposo, que quan torni a Catalunya, hauré de recordar què vol dir ser cívic al volant!

Amb un petó n'hi ha prou!

Cada país té els seus costums i tradicions i sovint, quan viatgem no en som conscients fins que no convivim amb la seva gent.

Per exemple a Catalunya, quan et presenten a algú, li fas 2 petons,o en cas de 2 nois es donen la mà. A Polònia tan sols 1 entre noies o noi-noia i els nois es fan una encaixada de mans.En canvi, a la família se'n donen tres. Mai, sota cap concepte, 2. Per què? doncs no en tinc ni idea, només sé que cada cop que conec algú vaig a fer-li dos petons i després de fer el primer em quedo amb cara de tonta perquè el "nou conegut en qüestió" ja és dos metres més enllà!
En diversos sentits Polònia és l'Espanya dels anys 50. Els homes són masclistes, molt masclistes. Els joves es prometen als 20 anys, als 22 es casen i als 24 ja tenen fills (any amunt any avall). Els homes ocupen la majoria dels alts càrrecs i cobren sous més alts. Els homes poden anar a sopar amb els seus amics, les dones amb la seva parella i els seus amics. I podríem seguir,... Segons m'han explicat, la situació ha canviat molt en els darrers 10 anys, però tot i així encara els queda molt camí per recórrer.

La societat polonesa és profundament religiosa. A cada cantonada trobes una església, una catedral o una figura religiosa, principalment del Papa Joan Pau II (polonès). Els polonesos van a missa cada diumenge, segons m'han explicat, actualment més per costum que no pas per fe. Durant el més de maig, les esglésies són més plenes que habitualment. El maig és el mes de les comunions, vull dir que només es pot fer la comunió en maig, de la mateixa manera que només et pots casar en dissabte , això si, del mes que vulguis.

Els polonesos són molt educats, extremadament. "Proszę" i "Dziekuję " (siusplau i gràcies) són paraules màgiques que s'utilitzen en absolutament tots els contextos.

El polonesos mengen quan tenen gana. Sembla una afirmació força raonable, tot i que per mi, que sóc d'una societat amb uns horaris marcats, em sembla força estrany. Quan et lleves esmorzes, i el següent àpat (el nostre dinar) el pots fer en el període que comprèn entre les 11 del matí i les 4 de la tarda. Passat aquest període arriba l'hora del "sopar", que comprèn entre les 6 de la tarda i les 11 de la nit. Tot això comporta que els restaurants cuinen durant tot el dia i que quan jo vaig a mitja tarda a fer un cafè, comparteixo taula amb plats de pierogis (una mena de raviolis), de pollastre amb peres o de porc a la brasa.

El menjar és una activitat molt important en les tradicions poloneses. Només dir-vos que ahir em van explicar "el Nadal polonès", i la seva activitat principal és menjar 12 plats diferents durant el sopar de la nit de Nadal, això si, aquell dia no dinen! Em va semblar curiós i estrany, tot i que jo els vaig explicar el nostre "caga tió" i crec que els vaig superar: que un tronc cagui regals, perdoneu, però no és massa normal!

Fred?, no gràcies!

Polònia és un país de clima continental, que no sé massa què significa, però us puc assegurar que més aviat haurien de dir que té un clima "de bojos".

La única estació que tenen ben definida és l'hivern: l'hivern sempre és llarg i sempre és fred, molt fred. La resta de l'any és la considerada no-hivern, és a dir, el clima es torna boig i uns dies fa fred i altres no tan fred. També hi ha 2 mesos de treva, que l'anomenen lato (estiu). Per sort, he arribat al país en aquest moment.

La rumorologia diu que el país "gaudeix" d'un any d'hivern suau, i d'un any d'hivern dur. Es veu que aquest passat ha estat el suau, res, uns 30 graus sota zero... com a dada significativa dir-vos que aquest hivern 75 persones han mort degut a les baixes temperatures. La mala notícia és que el següent, el meu primer hivern al país, serà el dur.
Realment és un tema que em preocupa i que intento "colar" en totes les meves converses amb polonesos. De tot plegat n'he extret que:

- "Los zapatos de España tíralos a la basura, no te van a servir"

- "Si la estación de tranvía esta mas lejos de 8 minutos a pie de tu casa, no vas a llegar"

- "Se te congelan las pestañas y no puedes abrir los ojos"

- "Si vas al cajero a sacar dinero, nunca te quites los guantes o se te pegará la tarjeta en los dedos"

- "Tienes que vestirte como una cebolla"

- "Piensa en actividades indoor"


De la climatologia n'he tret les meves pròpies conclusions (que no tenen perquè ser verídiques):


1- A l'hivern les noies van tant tapades que a l'estiu es destapen del tot, i quan us dic del tot, vull dir del tot.

2- Durant l'hivern tot és gris i quan arriba la primavera es tornen bojos amb les flors. Tothom ven flors pel carrer, els balcons s'omplen de colors i hi ha més floristeries que habitants a la ciutat.

3- Les sabates d'hivern deuen ser tan "masculines" que les noies a l'estiu calcen uns talons de pam i mig que et fan patir quan les veus caminar pels adoquins del carrer.

4-Hi ha més terrasses de bars que bars pròpiament dits.


Jo, que vinc de Manrússia, crec que estic preparada per sobreviure a aquestes temperatures, tot i que possiblement ho acabaré desmentint en algun post de més endavant! De moment seguiré gaudint de la calor/fred d'aquests dies, un dia estem a 10º i el dia següent a 25º, el què us deia, un clima de bojos!

Język polski! (llengua polonesa)

Com no podia ser d'una altra manera, la llengua ha d'ocupar el meu primer post! El polonès és una llengua eslava, amb uns 40 milions de parlants arreu del món (la gran majoria a Polònia, encara que també és llengua oficial a Vilnius, Lituània).


Dit això, he de considerar que hi ha 40 milions de persones amb una capacitat extraordinària per pronunciar sons per mi impossibles. Tot i això compartim la mateixa escriptura (llatina) el què fa que com a mínim sigui capaç d'escriure paraules com książka (llibre) o mężczyzna (home) o simplement la ciutat on visc, Łódź [wudz].


En el meu intent d'adaptació al país, diàriament faig 2 hores de classe amb la Kinga, una noia polonesa de somriure amigable capaç de fer mímica durant 2 llargues hores, per tal de fer-me entendre cada temps verbal, cada paraula,... m'hagués agradat tenir una càmera el dia que apreníem els aliments i em va intentar explicar amb mímica què era una gamba. També he de dir que en casos d'aquesta magnitud recorrem al google traductor o a la única frase que sap dir en "hizpanski": "Marina, esto en hizpanski no existe". I és aquí on la Marina posa cara de póker i la classe continua.


Com anava explicant el polonès (que no polac), és una llengua amb alfabet llatí, tot i que té lletres i grafies que nosaltres no tenim. No obstant, al ser catalans, tenim certs avantatges front els hizpankiis! La gran grafia catalana, la Ç. Els polonesos també trenquen les lletres, de fet no crec que aquí diguin que les trenquen, però així m'enteneu. Trenquen ą ę ł i accentuen les ć ń ó ś ź i a la z li posen un puntet (ż) . El primer dia vaig pensar que com a mínim es van dignar a posar tots els accents tancats! Ah! per cert, la Y és considerada vocal, de fet té més sentit.


Per posar una mica més de dificultat a "l'asuntu", el polonès es declina en 7 casos diferents, cosa que fa que cada paraula es pugui transformar en 7 paraules diferents, que poques vegades s'assemblen entre elles.


Amb tot això vull dir que si, que estic intentant aprendre polonès, i que si, que trigaré molt! Tot i que espero no morir en l'intent! Ara mateix comprar el pa, un tiquet pel tramvia o llegir la carta d'un restaurant són moments del dia força crítics.


El primer dia que vaig anar a comprar, vaig anar al supermercat, ja que vaig considerar que seria molt més senzill que tenir la valentia de relacionar-me amb els venedors del mercat. En principi tot era força senzill, les fotografies en els envasos han estat un gran avenç per la humanitat. El problema va arribar a la caixa, quan vaig haver d'interactuar amb una dona d'uns 50 anys que vestia orgullosíssima una samarreta de l'Eurocopa d'enguany. La bona dona em va deixar anar un "wtgkywnemnmkwkrszsz" i jo, amb les meves dues classes de polonès li vaig dir : "nie mowicpo polsku" (no parlo polac), però ella insistia... al cap d'uns quants intents vaig adonar-me que em preguntava si tenia la targeta client i li vaig dir que "nie". Quan ja pensava que estava tot solucionat la caixera va tornar a deixar anar un "wxrstfahdsgf". Jo em volia fondre només veient la cua que s'anava creant a la caixa. En aquest punt vaig pensar que devia ser una altra promoció o ves a saber i li vaig dir "nie". Tot i així, a mesura que vaig anar sentint els pib,pib,pib... em vaig adonar que no tenia cap bossa i que possiblement la bona dona ja m'ho havia demanat. Vaig haver de rectificar el meu nie per un tak (si) seguit del meu dit apuntant les bosses i em va entendre! Al final, el llenguatge dels signes és internacional!


També us he de dir que primer un nie i després un tak no sempre són una aposta segura. El segon dia de compra em van fer les preguntes al revés i ja us podeu imaginar!


Conclusió: menys deducció i més classes de język polski!

Una aventura que comença

A vegades, la vida dóna tombs que no t'esperes i ara farà uns dos mesos, la meva en va donar un del tot inesperat: m'esperava una nova vida en un país que em costava ubicar en el mapa, Polònia.

No us explicaré tot el què em va passar pel cap en aquell moment, perquè podria omplir pàgines i pàgines, però a partir d'ara, que ja em sento una mica més adaptada al meu nou hàbitat, he decidit que si que m'agradaria explicar-vos tot el què em va passant, ni que sigui a través de la pantalla de l'ordinador.

La meva intenció no és crear una mena de diari de viatge, sinó un diari d'experiències i curiositats. Intentaré construir una mena de costumari polonès a través de la mirada d'algú que és nou al país i que es troba sorpreses en tombar cada cantonada.

Polònia és un país totalment desconegut per molts, amb un passat brutal i un futur en construcció, suposu que com el de tots, però a un ritme molt més ràpid.

En un mes i mig que camino per aquestes terres ja podria publicar un munt de posts, però us ho aniré oferint mica a mica, per no empatxar-vos!