Język polski! (llengua polonesa)

Com no podia ser d'una altra manera, la llengua ha d'ocupar el meu primer post! El polonès és una llengua eslava, amb uns 40 milions de parlants arreu del món (la gran majoria a Polònia, encara que també és llengua oficial a Vilnius, Lituània).


Dit això, he de considerar que hi ha 40 milions de persones amb una capacitat extraordinària per pronunciar sons per mi impossibles. Tot i això compartim la mateixa escriptura (llatina) el què fa que com a mínim sigui capaç d'escriure paraules com książka (llibre) o mężczyzna (home) o simplement la ciutat on visc, Łódź [wudz].


En el meu intent d'adaptació al país, diàriament faig 2 hores de classe amb la Kinga, una noia polonesa de somriure amigable capaç de fer mímica durant 2 llargues hores, per tal de fer-me entendre cada temps verbal, cada paraula,... m'hagués agradat tenir una càmera el dia que apreníem els aliments i em va intentar explicar amb mímica què era una gamba. També he de dir que en casos d'aquesta magnitud recorrem al google traductor o a la única frase que sap dir en "hizpanski": "Marina, esto en hizpanski no existe". I és aquí on la Marina posa cara de póker i la classe continua.


Com anava explicant el polonès (que no polac), és una llengua amb alfabet llatí, tot i que té lletres i grafies que nosaltres no tenim. No obstant, al ser catalans, tenim certs avantatges front els hizpankiis! La gran grafia catalana, la Ç. Els polonesos també trenquen les lletres, de fet no crec que aquí diguin que les trenquen, però així m'enteneu. Trenquen ą ę ł i accentuen les ć ń ó ś ź i a la z li posen un puntet (ż) . El primer dia vaig pensar que com a mínim es van dignar a posar tots els accents tancats! Ah! per cert, la Y és considerada vocal, de fet té més sentit.


Per posar una mica més de dificultat a "l'asuntu", el polonès es declina en 7 casos diferents, cosa que fa que cada paraula es pugui transformar en 7 paraules diferents, que poques vegades s'assemblen entre elles.


Amb tot això vull dir que si, que estic intentant aprendre polonès, i que si, que trigaré molt! Tot i que espero no morir en l'intent! Ara mateix comprar el pa, un tiquet pel tramvia o llegir la carta d'un restaurant són moments del dia força crítics.


El primer dia que vaig anar a comprar, vaig anar al supermercat, ja que vaig considerar que seria molt més senzill que tenir la valentia de relacionar-me amb els venedors del mercat. En principi tot era força senzill, les fotografies en els envasos han estat un gran avenç per la humanitat. El problema va arribar a la caixa, quan vaig haver d'interactuar amb una dona d'uns 50 anys que vestia orgullosíssima una samarreta de l'Eurocopa d'enguany. La bona dona em va deixar anar un "wtgkywnemnmkwkrszsz" i jo, amb les meves dues classes de polonès li vaig dir : "nie mowicpo polsku" (no parlo polac), però ella insistia... al cap d'uns quants intents vaig adonar-me que em preguntava si tenia la targeta client i li vaig dir que "nie". Quan ja pensava que estava tot solucionat la caixera va tornar a deixar anar un "wxrstfahdsgf". Jo em volia fondre només veient la cua que s'anava creant a la caixa. En aquest punt vaig pensar que devia ser una altra promoció o ves a saber i li vaig dir "nie". Tot i així, a mesura que vaig anar sentint els pib,pib,pib... em vaig adonar que no tenia cap bossa i que possiblement la bona dona ja m'ho havia demanat. Vaig haver de rectificar el meu nie per un tak (si) seguit del meu dit apuntant les bosses i em va entendre! Al final, el llenguatge dels signes és internacional!


També us he de dir que primer un nie i després un tak no sempre són una aposta segura. El segon dia de compra em van fer les preguntes al revés i ja us podeu imaginar!


Conclusió: menys deducció i més classes de język polski!