Amb un petó n'hi ha prou!

Cada país té els seus costums i tradicions i sovint, quan viatgem no en som conscients fins que no convivim amb la seva gent.

Per exemple a Catalunya, quan et presenten a algú, li fas 2 petons,o en cas de 2 nois es donen la mà. A Polònia tan sols 1 entre noies o noi-noia i els nois es fan una encaixada de mans.En canvi, a la família se'n donen tres. Mai, sota cap concepte, 2. Per què? doncs no en tinc ni idea, només sé que cada cop que conec algú vaig a fer-li dos petons i després de fer el primer em quedo amb cara de tonta perquè el "nou conegut en qüestió" ja és dos metres més enllà!
En diversos sentits Polònia és l'Espanya dels anys 50. Els homes són masclistes, molt masclistes. Els joves es prometen als 20 anys, als 22 es casen i als 24 ja tenen fills (any amunt any avall). Els homes ocupen la majoria dels alts càrrecs i cobren sous més alts. Els homes poden anar a sopar amb els seus amics, les dones amb la seva parella i els seus amics. I podríem seguir,... Segons m'han explicat, la situació ha canviat molt en els darrers 10 anys, però tot i així encara els queda molt camí per recórrer.

La societat polonesa és profundament religiosa. A cada cantonada trobes una església, una catedral o una figura religiosa, principalment del Papa Joan Pau II (polonès). Els polonesos van a missa cada diumenge, segons m'han explicat, actualment més per costum que no pas per fe. Durant el més de maig, les esglésies són més plenes que habitualment. El maig és el mes de les comunions, vull dir que només es pot fer la comunió en maig, de la mateixa manera que només et pots casar en dissabte , això si, del mes que vulguis.

Els polonesos són molt educats, extremadament. "Proszę" i "Dziekuję " (siusplau i gràcies) són paraules màgiques que s'utilitzen en absolutament tots els contextos.

El polonesos mengen quan tenen gana. Sembla una afirmació força raonable, tot i que per mi, que sóc d'una societat amb uns horaris marcats, em sembla força estrany. Quan et lleves esmorzes, i el següent àpat (el nostre dinar) el pots fer en el període que comprèn entre les 11 del matí i les 4 de la tarda. Passat aquest període arriba l'hora del "sopar", que comprèn entre les 6 de la tarda i les 11 de la nit. Tot això comporta que els restaurants cuinen durant tot el dia i que quan jo vaig a mitja tarda a fer un cafè, comparteixo taula amb plats de pierogis (una mena de raviolis), de pollastre amb peres o de porc a la brasa.

El menjar és una activitat molt important en les tradicions poloneses. Només dir-vos que ahir em van explicar "el Nadal polonès", i la seva activitat principal és menjar 12 plats diferents durant el sopar de la nit de Nadal, això si, aquell dia no dinen! Em va semblar curiós i estrany, tot i que jo els vaig explicar el nostre "caga tió" i crec que els vaig superar: que un tronc cagui regals, perdoneu, però no és massa normal!