Marxa una i en tornaran 2!

Fa ja més d'un any (com passa el temps!) que caminem per terres poloneses, i la veritat és que la vida en aquest temps ha fet un gir de 360 graus (i el què ens espera!). Quan decideixes deixar la feina, la família i els amics per començar una nova aventura ets conscient que implicarà canvis, tot i que mai saps fins a quin punt. Ara fa 7 mesos es va començar a gestar un gran canvi a les nostres vides, que cada cop és més proper: l'arribada del Roc.

Demà, jo i la meva panxota tornem a "casa" (si, entre cometes perquè tampoc  tenim massa clar on és "casa" ara mateix). Aquests darrers 7 mesos han estat plens d'alts i baixos. Vòmits, marejos, inquietuds, alegries, sorpreses i ara ja, moltes ganes de conèixe'l!

Ser un projecte de pares ja és tota una aventura, i a l'estranger, potser una mica més. Comprar un test d'embaràs, sense saber com es diu ni test ni embaràs, buscar un ginecòleg que parli anglès i trobar-te que en el teu anglès les paraules úter, matriu,... no existeixen, descobrir què necessita un nadó i adonar-te que no saps on són les botigues, ensenyar als teus com creix el Roc via Skype, i preocupar-te i preocupar-te i preocupar-te e per infinitat de coses que mesos abans ni t'havies plantejat. Però ho hem fet, i de moment ens en hem sortit força bé!

I demà, toca tornar a casa. I ara tocarà (segons els manuals) engreixar-se més, tenir mal aquí i mal allà, aprendre a respirar, aixecar les cames quan s'inflin i patir la calor manresana! (com trobaré a faltar Polònia!). Però també toquen retrobaments i abraçades, i d'això en tenim moltes ganes!

Aquest cap de setmana ens van acomiadar amb un regalet on deia "us esperem", un magnífic detall que hem decidit penjar a "l'habitació de Roc" perquè quan arribi sàpiga que aquí també tenen ganes de conèixe'l, segur que li encanta tan o més que a mi!






I res, que a partir d'ara deixarem de caminar per Polònia durant un temps per aprendre a caminar per un món nou que de ben segur serà ple de noves aventures. I intentarem anar informant amb una mica més de regularitat que la demostrada fins ara! Tornarem!

Tlusty Czwartek! Dijous Llarder!

Avui és dijous llarder i per tant, el primer dia del Carnestoltes. Tot i ser lluny de casa aquest vespre soparem truita de botifarra amb un bon pa amb tomàquet.

A Catalunya tradicionalment, el dijous llarder (o gras) es menja botifarra d'ou i coca de llardons, per afartar l'estomac abans de la llarga quaresma. I a Polònia, com no podia ser d'una altra manera, també afarten els seus estomacs durant el "Tlusty Czwartek" (segons google traductor "Jueves gordo")

A Catalunya ens afartem de ou i carn de porc i els polonesos han optat pels Paczek i els Faworkis. Els Paczek són una mena de donuts sense forats coberts de sucre, xocolata,... que afarten d'una manera espectacular. La tradició diu que com més en mengis més sort tindràs!

Els Faworkis son uns postres típics polonesos  amb forma més allargada també recoberts per una capa de sucre!

Durant tot el dia d'avui us asseguro que he vist cua fora de totes les pastisseries i encara no he pogut comprar-ne cap. La tradició diu que qui no en mengi haurà de patir la mala sort fins l'any que vé! 

Va de peixos!

Fa uns mesos, gràcies a la visita a Polònia del meu pare, vaig descobrir que els polonesos tenen aquariofília, és a dir, tenen molta passió cap als peixos (el meu pare també!). Les botigues d'animals de la ciutat sempre mostren en els seus aparadors milers de peixets de totes formes i colors, aquaris, diversitat de menjars, llums, i "trastos" varis que no tinc la sort de saber per a que serveixen.

Els preus dels bitxos i els materials en qüestió, disten força dels preus de casa nostra, cosa que m'ha fet pensar vàries vegades en dedicar-me al contraban. De fet, el meu pare ja va marxar ben carregat cap a casa, tot i que a l'aeroport el van acabar registrant quan van veure dins la seva maleta un sospitós pot gegant ple d'una substancia lleugera. Finalment només era menjar pels animalons i el van deixar tornar cap a casa.

Fa unes setmanes vaig a assistir a la festa d'inauguració d'un aquari. És cert que nosaltres també trobem qualsevol excusa per a fer una festa, però aquesta no se m'havia ocorregut mai! La Iwona també té aquariofília, i vam gaudir d'un fantàstic sopar vora un aquari ple de peixets de colors. Ella mateixa aquest cap de setmana ens va animar a assistir al "Salon Acuaritczycny", una mena d'Encants a la polonesa sense antiguitats però amb peixos!

Fora del recinte, algunes parades de complements per mascotes i venedors de tabac ucraïnès lluitaven contra les temperatures gèlides i la neu. En entrar al recinte, la nostra cara de curiositat van canviar ràpidament cap a una cara de sorpresa. Centenars de venedors s'acumulaven de manera poc organitzada dins un recinte vell i atrotinat i intercanviaven converses amb compradors i curiosos com nosaltres. Després de donar vàries voltes i veure, que a banda de peixos i els seus corresponents accessoris, també venien aranyes, rates, serps, iguanes, camaleons,hàmsters, insectes pals, i tota mena d'animals d'aquells que fan una mica de mania, ens vam mirar amb el Marc i l'Aina i ens vam animar a participar a la festa: no volíem marxar a casa amb les mans buides.


Vam començar a mirar i remirar, sense tenir-ne massa idea. Discs de colors, escalars, peixets del barça, gambes, lluitadors, ...

Finalment vam decidir comprar un peix lluitador per cadascú i el Marc i l'Aina van adquirir 2 mini gambes força curioses. Un cop teníem els animals en mà, ens vam anar passejant pel pavelló a la recerca d'una peixera, menjar,plantetes, sorra,... I vam acabar marxant a casa amb cara de felicitat: havíem ampliat la família!

De camí a casa vam trucar al meu pare perquè ens donés 4 nocions bàsiques perquè els nostres nous amics no morin en 4 dies. En fa 2 i encara són vius!

El Lluc va rebre, amb força il·lusió (més de la que m'esperava), el nou membre de la família!

Aquí us presento el Kurczaka, el Pierogui i la Bardzo i la Dobre (les mini gambes són tan xiques que no es poden apreciar a la fotografia)!