Amb mil ulls oberts

" A Europa, durant el 2011 van morir, de mitjana, 78 persones per cada milió d'habitants en accidents de trànsit. A Polònia en van morir 143". I no m'estranya!

Circular per Polònia és una autèntica bogeria. Carrils bicis, voreres aixecades, semàfors intermitents, vies de tramvia, vehicles policials a tot drap i conductors suïcides. Circular per Polònia és enfrontar-te als perills d'una jungla d'asfalt. Tot i que si ho comparéssim amb països com Egipte, podríem dir que és un país molt segur sobre rodes.

Les infraestructures a Polònia no les descriuria precisament com a magnífiques, més aviat com a incoherents i perilloses.

Sabíeu que en una autopista per canviar de sentit has de fer un gir de 90 graus travessant la mitjana? Personalment, cada cop que ho veig, tanco els ulls i m'agafo fort!

Sabíeu que en una carretera d'un sol carril per sentit quan un vehicle vol avançar, els altres dos cotxes s'aparten cap al voral, convertint la carretera, per un moment, en una via de 3 carrils? I svoint t'hi trobes sense ser-ne conscient!

Sabíeu que els vianants poden creuar les autopistes a peu? Si si, al mig de les autopistes et trobes semàfors amb polsador que et fan aturar de cop quan estas circulant a 130km/hora!

Sabíeu que els peatges són, proporcionalment, més cars que a Catalunya? Els hauré d'explicar la iniciativa del "novullpagar"!

Sabíeu que els vianants poden ser multats per creuar un semàfor en vermell? Fa gràcia veure una grup de persones a les 12 de la nit en un carrer totalment intransitat, esperant que el llumet es posi en verd.

Sabíeu que si fas alguna infracció conduint una bicicleta et poden retirar el carnet de conduir? A mi ja m'han parat 2 vegades, però sempre responc amb un "nie mowic po polsku" (no parlo polonès) i de moment sempre m'han deixat marxar!

Sabíeu que la retirada del carnet per conduir sota els efectes del alcohol és de 2 anys? Xifra curiosa en un país on l'índex d'alcoholèmia deu sobrepassar, i amb escreix, la mitjana Europea.

Tot i això, després d'uns quants dies de circular en bicicleta (pels que no ho sabeu, me n'he comprat una!), m'he començat a acostumar a circular entre dos tramvies, a no espantar-me cada cop que un conductor derrapa al girar cap un carrer o a que un cotxe m'avanci per la dreta enfilant-se a la vorera.

 Suposo, que quan torni a Catalunya, hauré de recordar què vol dir ser cívic al volant!

Amb un petó n'hi ha prou!

Cada país té els seus costums i tradicions i sovint, quan viatgem no en som conscients fins que no convivim amb la seva gent.

Per exemple a Catalunya, quan et presenten a algú, li fas 2 petons,o en cas de 2 nois es donen la mà. A Polònia tan sols 1 entre noies o noi-noia i els nois es fan una encaixada de mans.En canvi, a la família se'n donen tres. Mai, sota cap concepte, 2. Per què? doncs no en tinc ni idea, només sé que cada cop que conec algú vaig a fer-li dos petons i després de fer el primer em quedo amb cara de tonta perquè el "nou conegut en qüestió" ja és dos metres més enllà!
En diversos sentits Polònia és l'Espanya dels anys 50. Els homes són masclistes, molt masclistes. Els joves es prometen als 20 anys, als 22 es casen i als 24 ja tenen fills (any amunt any avall). Els homes ocupen la majoria dels alts càrrecs i cobren sous més alts. Els homes poden anar a sopar amb els seus amics, les dones amb la seva parella i els seus amics. I podríem seguir,... Segons m'han explicat, la situació ha canviat molt en els darrers 10 anys, però tot i així encara els queda molt camí per recórrer.

La societat polonesa és profundament religiosa. A cada cantonada trobes una església, una catedral o una figura religiosa, principalment del Papa Joan Pau II (polonès). Els polonesos van a missa cada diumenge, segons m'han explicat, actualment més per costum que no pas per fe. Durant el més de maig, les esglésies són més plenes que habitualment. El maig és el mes de les comunions, vull dir que només es pot fer la comunió en maig, de la mateixa manera que només et pots casar en dissabte , això si, del mes que vulguis.

Els polonesos són molt educats, extremadament. "Proszę" i "Dziekuję " (siusplau i gràcies) són paraules màgiques que s'utilitzen en absolutament tots els contextos.

El polonesos mengen quan tenen gana. Sembla una afirmació força raonable, tot i que per mi, que sóc d'una societat amb uns horaris marcats, em sembla força estrany. Quan et lleves esmorzes, i el següent àpat (el nostre dinar) el pots fer en el període que comprèn entre les 11 del matí i les 4 de la tarda. Passat aquest període arriba l'hora del "sopar", que comprèn entre les 6 de la tarda i les 11 de la nit. Tot això comporta que els restaurants cuinen durant tot el dia i que quan jo vaig a mitja tarda a fer un cafè, comparteixo taula amb plats de pierogis (una mena de raviolis), de pollastre amb peres o de porc a la brasa.

El menjar és una activitat molt important en les tradicions poloneses. Només dir-vos que ahir em van explicar "el Nadal polonès", i la seva activitat principal és menjar 12 plats diferents durant el sopar de la nit de Nadal, això si, aquell dia no dinen! Em va semblar curiós i estrany, tot i que jo els vaig explicar el nostre "caga tió" i crec que els vaig superar: que un tronc cagui regals, perdoneu, però no és massa normal!

Fred?, no gràcies!

Polònia és un país de clima continental, que no sé massa què significa, però us puc assegurar que més aviat haurien de dir que té un clima "de bojos".

La única estació que tenen ben definida és l'hivern: l'hivern sempre és llarg i sempre és fred, molt fred. La resta de l'any és la considerada no-hivern, és a dir, el clima es torna boig i uns dies fa fred i altres no tan fred. També hi ha 2 mesos de treva, que l'anomenen lato (estiu). Per sort, he arribat al país en aquest moment.

La rumorologia diu que el país "gaudeix" d'un any d'hivern suau, i d'un any d'hivern dur. Es veu que aquest passat ha estat el suau, res, uns 30 graus sota zero... com a dada significativa dir-vos que aquest hivern 75 persones han mort degut a les baixes temperatures. La mala notícia és que el següent, el meu primer hivern al país, serà el dur.
Realment és un tema que em preocupa i que intento "colar" en totes les meves converses amb polonesos. De tot plegat n'he extret que:

- "Los zapatos de España tíralos a la basura, no te van a servir"

- "Si la estación de tranvía esta mas lejos de 8 minutos a pie de tu casa, no vas a llegar"

- "Se te congelan las pestañas y no puedes abrir los ojos"

- "Si vas al cajero a sacar dinero, nunca te quites los guantes o se te pegará la tarjeta en los dedos"

- "Tienes que vestirte como una cebolla"

- "Piensa en actividades indoor"


De la climatologia n'he tret les meves pròpies conclusions (que no tenen perquè ser verídiques):


1- A l'hivern les noies van tant tapades que a l'estiu es destapen del tot, i quan us dic del tot, vull dir del tot.

2- Durant l'hivern tot és gris i quan arriba la primavera es tornen bojos amb les flors. Tothom ven flors pel carrer, els balcons s'omplen de colors i hi ha més floristeries que habitants a la ciutat.

3- Les sabates d'hivern deuen ser tan "masculines" que les noies a l'estiu calcen uns talons de pam i mig que et fan patir quan les veus caminar pels adoquins del carrer.

4-Hi ha més terrasses de bars que bars pròpiament dits.


Jo, que vinc de Manrússia, crec que estic preparada per sobreviure a aquestes temperatures, tot i que possiblement ho acabaré desmentint en algun post de més endavant! De moment seguiré gaudint de la calor/fred d'aquests dies, un dia estem a 10º i el dia següent a 25º, el què us deia, un clima de bojos!

Język polski! (llengua polonesa)

Com no podia ser d'una altra manera, la llengua ha d'ocupar el meu primer post! El polonès és una llengua eslava, amb uns 40 milions de parlants arreu del món (la gran majoria a Polònia, encara que també és llengua oficial a Vilnius, Lituània).


Dit això, he de considerar que hi ha 40 milions de persones amb una capacitat extraordinària per pronunciar sons per mi impossibles. Tot i això compartim la mateixa escriptura (llatina) el què fa que com a mínim sigui capaç d'escriure paraules com książka (llibre) o mężczyzna (home) o simplement la ciutat on visc, Łódź [wudz].


En el meu intent d'adaptació al país, diàriament faig 2 hores de classe amb la Kinga, una noia polonesa de somriure amigable capaç de fer mímica durant 2 llargues hores, per tal de fer-me entendre cada temps verbal, cada paraula,... m'hagués agradat tenir una càmera el dia que apreníem els aliments i em va intentar explicar amb mímica què era una gamba. També he de dir que en casos d'aquesta magnitud recorrem al google traductor o a la única frase que sap dir en "hizpanski": "Marina, esto en hizpanski no existe". I és aquí on la Marina posa cara de póker i la classe continua.


Com anava explicant el polonès (que no polac), és una llengua amb alfabet llatí, tot i que té lletres i grafies que nosaltres no tenim. No obstant, al ser catalans, tenim certs avantatges front els hizpankiis! La gran grafia catalana, la Ç. Els polonesos també trenquen les lletres, de fet no crec que aquí diguin que les trenquen, però així m'enteneu. Trenquen ą ę ł i accentuen les ć ń ó ś ź i a la z li posen un puntet (ż) . El primer dia vaig pensar que com a mínim es van dignar a posar tots els accents tancats! Ah! per cert, la Y és considerada vocal, de fet té més sentit.


Per posar una mica més de dificultat a "l'asuntu", el polonès es declina en 7 casos diferents, cosa que fa que cada paraula es pugui transformar en 7 paraules diferents, que poques vegades s'assemblen entre elles.


Amb tot això vull dir que si, que estic intentant aprendre polonès, i que si, que trigaré molt! Tot i que espero no morir en l'intent! Ara mateix comprar el pa, un tiquet pel tramvia o llegir la carta d'un restaurant són moments del dia força crítics.


El primer dia que vaig anar a comprar, vaig anar al supermercat, ja que vaig considerar que seria molt més senzill que tenir la valentia de relacionar-me amb els venedors del mercat. En principi tot era força senzill, les fotografies en els envasos han estat un gran avenç per la humanitat. El problema va arribar a la caixa, quan vaig haver d'interactuar amb una dona d'uns 50 anys que vestia orgullosíssima una samarreta de l'Eurocopa d'enguany. La bona dona em va deixar anar un "wtgkywnemnmkwkrszsz" i jo, amb les meves dues classes de polonès li vaig dir : "nie mowicpo polsku" (no parlo polac), però ella insistia... al cap d'uns quants intents vaig adonar-me que em preguntava si tenia la targeta client i li vaig dir que "nie". Quan ja pensava que estava tot solucionat la caixera va tornar a deixar anar un "wxrstfahdsgf". Jo em volia fondre només veient la cua que s'anava creant a la caixa. En aquest punt vaig pensar que devia ser una altra promoció o ves a saber i li vaig dir "nie". Tot i així, a mesura que vaig anar sentint els pib,pib,pib... em vaig adonar que no tenia cap bossa i que possiblement la bona dona ja m'ho havia demanat. Vaig haver de rectificar el meu nie per un tak (si) seguit del meu dit apuntant les bosses i em va entendre! Al final, el llenguatge dels signes és internacional!


També us he de dir que primer un nie i després un tak no sempre són una aposta segura. El segon dia de compra em van fer les preguntes al revés i ja us podeu imaginar!


Conclusió: menys deducció i més classes de język polski!

Una aventura que comença

A vegades, la vida dóna tombs que no t'esperes i ara farà uns dos mesos, la meva en va donar un del tot inesperat: m'esperava una nova vida en un país que em costava ubicar en el mapa, Polònia.

No us explicaré tot el què em va passar pel cap en aquell moment, perquè podria omplir pàgines i pàgines, però a partir d'ara, que ja em sento una mica més adaptada al meu nou hàbitat, he decidit que si que m'agradaria explicar-vos tot el què em va passant, ni que sigui a través de la pantalla de l'ordinador.

La meva intenció no és crear una mena de diari de viatge, sinó un diari d'experiències i curiositats. Intentaré construir una mena de costumari polonès a través de la mirada d'algú que és nou al país i que es troba sorpreses en tombar cada cantonada.

Polònia és un país totalment desconegut per molts, amb un passat brutal i un futur en construcció, suposu que com el de tots, però a un ritme molt més ràpid.

En un mes i mig que camino per aquestes terres ja podria publicar un munt de posts, però us ho aniré oferint mica a mica, per no empatxar-vos!