Demà, jo i la meva panxota tornem a "casa" (si, entre cometes perquè tampoc tenim massa clar on és "casa" ara mateix). Aquests darrers 7 mesos han estat plens d'alts i baixos. Vòmits, marejos, inquietuds, alegries, sorpreses i ara ja, moltes ganes de conèixe'l!
Ser un projecte de pares ja és tota una aventura, i a l'estranger, potser una mica més. Comprar un test d'embaràs, sense saber com es diu ni test ni embaràs, buscar un ginecòleg que parli anglès i trobar-te que en el teu anglès les paraules úter, matriu,... no existeixen, descobrir què necessita un nadó i adonar-te que no saps on són les botigues, ensenyar als teus com creix el Roc via Skype, i preocupar-te i preocupar-te i preocupar-te e per infinitat de coses que mesos abans ni t'havies plantejat. Però ho hem fet, i de moment ens en hem sortit força bé!
I demà, toca tornar a casa. I ara tocarà (segons els manuals) engreixar-se més, tenir mal aquí i mal allà, aprendre a respirar, aixecar les cames quan s'inflin i patir la calor manresana! (com trobaré a faltar Polònia!). Però també toquen retrobaments i abraçades, i d'això en tenim moltes ganes!
Aquest cap de setmana ens van acomiadar amb un regalet on deia "us esperem", un magnífic detall que hem decidit penjar a "l'habitació de Roc" perquè quan arribi sàpiga que aquí també tenen ganes de conèixe'l, segur que li encanta tan o més que a mi!
I res, que a partir d'ara deixarem de caminar per Polònia durant un temps per aprendre a caminar per un món nou que de ben segur serà ple de noves aventures. I intentarem anar informant amb una mica més de regularitat que la demostrada fins ara! Tornarem!
